Ignatius 500 commemora una transformació personal que canvia la història de l’Església per sempre. És un esdeveniment que, com és habitual en la manifestació de Déu en la vida, vol donar importància a l’experiència interior i la trobada senzilla i sincera. Val la pena rememorar les fites principals d’un relat que segueix avui inspirant persones de contextos i cultures diverses a tot el món.
Ferida
Són anys convulsos. El 1521 l’exèrcit francès envaeix Navarra amb la pretensió de reposar en el tro al rei navarrès i el caballer Íñigo de Loiola corre a la defensa de Pamplona. L’antiga capital del regne era una ciutat en mans franceses, però Íñigo entre a la ciutadella amb la intenció de defensar-la fins a la mort si fos necessari.
El dilluns de Pentecosta, 20 de maig, una bala li destrossa la cama dreta, ferint-li també l’esquerra. Traslladat a la casa-torre familiar, és intervingut quirúrgicament diverses vegades; és a punt de morir, però aconsegueixen salvar-li la vida.
Trobada
La seva llarga convalescència la dedica a la lectura de llibres que troba a la biblioteca de la casa: una història de Crist i un volum de vides de sants. Passa dies sencers dedicat a la lectura i va creixent en ell una idea: «Si aquests homes estaven fets del mateix fang que jo, bé que jo puc fer el que ells van fer». Una nit se li apareix la Mare de Déu, envoltada de llum i portant en braços el Seu Fill. Des de llavors ja només pensa en transformar la seva vida: vol abandonar la casa pairal i anar a Jerusalem com a pelegrí. No sap que Déu tot just ha començat a treballar en ell.
Mestre
El seu propòsit és arribar a Terra Santa embarcant a Barcelona. Però la ciutat està tancada per por a la pesta i, no volent ser reconegut per cap noble de la seva vida anterior, decideix esperar a la vila de Manresa. Allà, allotjant-se en un convent i un hospici per a pobres i retirant-se a una cova per pregar, Déu opera en ell una nova transformació. Durant onze mesos (d’abril de 1522 fins a febrer de 1523) s’alternen entusiasme, angoixa, penitència, desesperació, visions espirituals i misticisme. A les consolacions dels primers temps segueix un periode d’aridesa espiritual; de buit i tempesta. Finalment, surt d’aquella nit fosca i comença a anotar algunes experiències que li serviran per al llibre dels «Exercicis Espirituals». Íñigo és ja un mestre d’esperit.
Camí
Un dia de febrer de 1522 s’acomiada de la seva família i es posa en camí. Passa per Arantzazu, Navarrete… fins arribar al Monestir de Montserrat i Manresa. És l’itinerari que avui rememorem en el conegut com a «Camí Ignasià». Al monestir de Montserrat fa confessió dels seus pecats i la nit prèvia al 25 de març, festa de l’Anunciació, es desprèn del seus rics vestits i es determina a portar vida de pelegrí, començant, vestit amb un sac, a Manresa.